22

El paper es pot cosir, i depèn de com es cusi, el resultat és una llibreta. Fa unes setmanes, l'Anna i jo vam decidir fer-ne una pel Miqui. L'Anna es va encarregar de les il·lustracions (un gat i el fujipon) i el text (pots fer-ho, en anglès i japonès) i jo vaig fer la part més fàcil: tallar, plegar i cosir. N'hi ha tres, perquè les autores també volíem la nostra. El format és A6 i tenen 20 fulls. Són les primeres que fem, però potser n'hi haurà més: fer llibretes és addictiu.

Per variar, la foto està una mica desenfocada,  però crec que ja es veu la idea.

21

Últimament veig colors pastel a tot arreu i ja em sembla bé, però a mi m'agraden més els saturats. El cel blau i les plantes de colors vius m'alegren la vista, i si entre el cel i les plantes hi ha unes teules velles, molt millor. 

La foto és de Saint Guilhem le Désert, d'un dia clar d'octubre de 2010 (si no m'he equivocat...).

20

M'agraden els diumenges perquè puc esmorzar sense pressa i beure'm un suc de taronja acabat de fer i un cafè amb llet i escuma (és tan bona l'escuma del cafè amb llet!). També m'agraden perquè mentre cuino com si ho fes per a una família nombrosa, poso rentadores i faig feina d'aquest estil, puc pensar en com serà la faldilla que faré amb l'última tela de la que m'he enamorat (de moment no serà ni llarga ni curta, i potser és reversible, però potser no). 

19

Encara no sé perquè, però l'estiu passat vaig fer algunes cases de Barrufets. N'hi havia tres: la primera (crec que era la que em va quedar millor) va ser un regal per a la Marta, la segona (la que té la teulada lila) me la vaig quedar jo, i la tercera és a la caixa de coses que no m'he posat mai. Si en faig alguna més, tindré el poble sencer a casa!

Molt lluny d'aquí, a l'altra banda del món, és on viuen contents els Barrufets... 

18

Diuen que anar en bici no s'oblida, però jo no ho afirmaria. Un dia faré la prova i, si és cert i no ho he oblidat, ho celebraré comprant-me una bici verda. Després hauré de buscar un lloc tan bonic com aquest per deixar-la.

Vaig fer la foto a Bergerac, la primavera passada. 

17

 Al post anterior parlava del targeter de feltre que utilitzo per les targetes de transport. Ara us l'ensenyo. El vaig fer amb feltre gris, amb un núvol i un arc de Sant Martí que em va donar molta feina. L'endemà d'acabar-lo vaig fer-ne un altre, també de feltre gris, però aquesta vegada amb uns colors. El primer l'utilitzo gairebé cada dia, el segon va quedar en un calaix (continua esperant que algú el rescati). Són diferents per dins i per fora.

16

Fa mesos vaig fer-me un targeter de feltre per dur-hi les targetes de bus, tren... És molt pràctic i va quedar prou bé, però amb el temps li han anat sortint aquelles boletes tan lletges, així que pensava renovar-lo i volia fer-ho amb un altre material per no tenir el mateix problema. Ahir vaig decidir-me a fer una prova amb tela; vaig agafar un retall que em va sobrar d'aquestes festes (tela de llençol vermella que vaig comprar molt barateta a Manresa), un altre amb  uns animalets molt simpàtics (tela japonesa de Kokka, comprada a Nunoya) i un botó vermell i va sortir una cosa que puc utilitzar. Encara em falta molta pràctica amb la màquina de cosir i, sobretot, paciència, però per ser un experiment, crec que no està tan malament. 

15

L'estiu passat em vaig dedicar a fer flors. Vaig fer-ne unes quantes de feltre (aquestes les reservo per quan tingui un dia rosa) i aquestes dues, aprofitant teles que tenia per casa. Hi ha  restes d'uns texans vells, el taronja és d'un mostrari de cortines i el verd amb "topos" d'uns retalls. La flor taronja és un penjoll i la verda una agulla que potser estrenaré aquest cap de setmana.