131

Feia temps que volia anar a la Torre Lluvià (a Manresa) però mai havia trobat el moment. Fa uns dies, amb les Visites a la Manresa Desconeguda (per la festa major), hi havia visites guiades, i vaig aprofitar-les. 

La Torre Lluvià és una construcció modernista de l'any 1896, obra d'Ignasi Oms i Ponsa, que va arribar a estar molt degradada i a punt d'enfonsar-se. L'Ajuntament de Manresa la va comprar fa uns anys, i ara s'està restaurant. 

Hi tornaré, i intentaré fer alguna foto decent de la façana principal, perquè amb la gent que hi havia, les presses..., va ser impossible. 

130

Ja som a l'agost i puc resumir el meu juliol!

Va fer molta calor, molta, i la meva elefanteta va estar a punt de fondre's (pobreta!). 

Vaig trobar sota una pila de papers un regal de Sant Jordi, i me'l vaig llegir molt ràpid.

Vaig tornar carregada d'una de les visites a casa els meus pares. En teoria les dues càmeres funcionen, m'he proposat comprovar-ho aviat. 

I de les coses que més m'agraden de l'estiu: la varietat de fruita (la xocolata m'agrada tot l'any).

Crec que ja ho he escrit alguna altra vegada, fer fotos amb aquest fons negre és tot un repte.  

129

He assumit que no em guanyaré la vida ni com a costurera, ni com estilista, ni com a fotògrafa, ni com a bloguera, però he començat a cosir-me roba, la combino amb samarretes negres, la fotografio i la comparteixo en un blog.

I ara, la història de la faldilla: vaig comprar una tela de punt amb un estampat geomètric que em va agradar molt -i estava d'oferta- i em vaig proposar fer-ne una faldilla (això va ser cap al mes d'abril). Uns mesos més tard, la faldilla número 3 ja està acabada i estrenada. 

La idea inicial era fer la cintura d'una altra manera però no vaig gaire sobrada de temps i la volia acabar aviat: una goma, punt ziga-zaga i, fet. 

128

He escrit mai que la constància no és el meu fort?

Juny:

El Barça va guanyar alguna cosa i no vaig poder dormir.

He de posar ordre a la llista de lectures per l'estiu. 

Celebrant i bufant espelmes.

És complicat fer fotos amb fons negres.

127

M'estic aficionant al vi i he arribat a la conclusió que aquesta afició no arribarà gaire lluny, bàsicament perquè els vins que més m'agraden són tirant a cars. Per sort, sempre em quedaran els tasts de vins i similars...

I parlant de vins i tasts (m'ho he fet venir bé?), fa uns dies a Manresa van fer Vi_suals, una història que va començar fa uns quants anys i que relaciona les arts visuals amb un tema concret i, durant uns dies, omple la ciutat d'un seguit de propostes interessants. Ja fa uns anys que el tema és el mateix: el vi, i aquest any, a més a més, es donava protagonisme a la pedra seca. Total, que va ser un bon moment per anar a conèixer vins nous (de la D.O. Pla de Bages), passejar envoltada d'obres d'artistes, escoltar música a la llum de la lluna...

Les fotos són totes de mòbil, i estan totes sense editar. Sóc així de mandrosa...

126

Qui dia passa, any empeny. I ja ha passat un altre mes...

Repassant les fotos queda clar que, on hi hagi una càmera de fotos, que s'apartin els mòbils. 

125

Semblava que no havia d'arribar mai, però aquí està: manteta número 1 acabada! 

En realitat hauria de dir "gairebé acabada", perquè tinc tot l'estiu per decidir si arreglo una mica la vora, ara que he decidit que no la regalaré fins l'octubre (maig no és temps de regalar res de llana). 

El procés s'ha allargat més del previst perquè, quan tenia tots els granny squares fets vaig comprar llana de més colors, i vaig desfer la meitat per combinar-la amb els colors nous (sí, estic una mica boja, vaig fer gairebé dos-cents rodonetes d'aquestes per després desfer-ne cent -aprox- i acabar-les diferents).

Ara tinc els granny squares per la manteta número 2 acabats, la meitat dels de la manteta número 3, la llana per la manteta número 4 (que no sé si serà com les anteriors o la canviaré) i l'encàrrec de la número 5. 

Més fotos de la manteta, des de que va néixer, aquí, aquí, aquí, aquí i aquí.

124

Ahir vaig fer una coca de iogurt i, a més, vaig fer unes quantes fotos del procés així que..., toca la recepta de la coca que tothom ha menjat almenys una vegada a la vida :)

La recepta que conec (i que faig) porta tres ous, un iogurt, un got (el del iogurt) d'oli, dos gots de sucre, tres gots de farina i un sobre de llevat. A més a més, tenia xocolata en pols i pinyons i els hi vaig afegir. 

No sé si tothom ho fa així, jo separo les clares dels rovells i primer munto les clares, després hi afegeixo els rovells, el iogurt, el sucre, l'oli i la farina (barrejada amb el llevat). Aquesta vegada vaig separar una part de la massa per barrejar amb la xocolata en pols. 

Al motllo: primer la part de la massa amb xocolata, després la resta i, al damunt, sucre i pinyons. Forn a 180-200º (no m'hi fixo gaire), i entre 25 i 30 minuts. 

Amb més temps i menys ingredients, alguna vegada faig pa de pessic. 

123

Ja hem deixat l'abril (i els seus esmorzars) enrere.

A l'abril vaig oblidar-me de no jugar amb el menjar: vaig fer castells amb coca de vidre (casolana, un dia penjaré la recepta per si algú la vol) i vaig jugar amb els colors (perquè aquell cap de setmana el sr. Instagram proposava jugar amb els colors). 

A l'abril també vaig esmorzar amb confetti i música, i també vaig esmorzar amb la família (el que hi ha a l'última foto és compartit). 

Operacion biquini definitivament abandonada, però cada vegada m'ho passo millor imaginant-me què pensaran els veïns quan em veuen a primera hora d'un dissabte o un diumenge fent fotos dels cafès :)

122

Ahir vaig estrenar la faldilla número 2. De les tres que volia fer aquests dies, és la que he acabat primer perquè la tela era més gruixuda i aviat em donarà massa calor. 

Està feta sense patró ni instruccions: primer vaig tallar dos rectangles, després vaig calcular l'ample de la cintura, els rectangles es van convertir en trapezis, els vaig cosir pels laterals, vaig fer la cintura amb puny i, per acabar, vaig afegir-hi un cordill per evitar accidents.

Normalment ensenyo els materials del que faig al principi, avui ho he deixat pel final, i m'acabo d'adonar que no hi és tot (falta el cordill de la cintura). El color és una mica diferent per la llum, el més fidel a la realitat és el de les primeres fotos. 

Podria afegir els preus: 

- tela estampada: 1,50 €
- puny: 0,50 €
- cordill: 0,80 €
- fils: no ho recordo

I també podria afegir que tot és comprat a botigues de barri. Si hi ha opció de comerç de proximitat, s'aprofita.

121

Potser m'he passat però, així van començar la taula i la caixa dels grannie squares aquest cap de setmana llarg:

A l'esquerra: faldilles 2, 3 i 4 (la faldilla 1 és aquesta)

A la dreta: coixineres i la tovallola que va quedar pendent.

Grannie squares per les mantes 1 i 2 acabats, els de la número 3 els deixo per la propera temporada. 

120

I ja ha passat un altre mes...

El llibre encara no me l'he acabat i els narcisos potser tornen a florir l'any vinent. A la Laia li ha tocat una padrina tradicional, pobreta...

119

Fa un temps (no gaire), vaig decidir que em quedava la màquina de cosir de ma mare (sense tenir ni idea de com funcionava). Per aquella època, l'Anna havia de tenir una criatura i vaig decidir que li faria jo mateixa el regal, vaig anar a comprar tela bonica i li vaig fer un canviador de bolquers. Vaig fer algunes fotos però no sé on van quedar. 

Una màquina de cosir més tard, l'Anna acaba de tenir una altra criatura i, ara que sóc una experta (llegir amb ironia), li he fet un altre regal. Havia de ser una tovallola com aquesta, i vaig començar triant teles, comprant material... (havia de cosir la de l'Anna i la de l'Eli), i tot anava bé fins que vaig començar a tallar (nota mental: primer pensar, després tallar). Total, que la tela de mussols (que és la que volia per començar) l'he hagut de descartar i, a corre-cuita, li vaig fer amb la tela dels animalets que és un retall de la que vaig utilitzar per fer el canviador.

Buf, quina parrafada per tres fotos dolentes de diumenge passat:

- la primera: abans de començar (encara hi havia llum natural)
- la segona: en acció (s'anava fent tard)
- la tercera: el resultat final (cutre-foto de mòbil, de dilluns a l'oficina, perquè quan vaig acabar era de nit)

118

Què ràpid passen els mesos!!!

Al febrer he continuat ensenyant esmorzars i:

- he anat de fires: això de l'operación biquini, potser en una altra vida

- les mantetes continuen avançant, amb més colors que mai

- he començat a redecorar el menjador: les postals de Méliès encara no estan posades perquè no ho veig gaire clar, i el pallet ja té rodes