125

Semblava que no havia d'arribar mai, però aquí està: manteta número 1 acabada! 

En realitat hauria de dir "gairebé acabada", perquè tinc tot l'estiu per decidir si arreglo una mica la vora, ara que he decidit que no la regalaré fins l'octubre (maig no és temps de regalar res de llana). 

El procés s'ha allargat més del previst perquè, quan tenia tots els granny squares fets vaig comprar llana de més colors, i vaig desfer la meitat per combinar-la amb els colors nous (sí, estic una mica boja, vaig fer gairebé dos-cents rodonetes d'aquestes per després desfer-ne cent -aprox- i acabar-les diferents).

Ara tinc els granny squares per la manteta número 2 acabats, la meitat dels de la manteta número 3, la llana per la manteta número 4 (que no sé si serà com les anteriors o la canviaré) i l'encàrrec de la número 5. 

Més fotos de la manteta, des de que va néixer, aquí, aquí, aquí, aquí i aquí.

124

Ahir vaig fer una coca de iogurt i, a més, vaig fer unes quantes fotos del procés així que..., toca la recepta de la coca que tothom ha menjat almenys una vegada a la vida :)

La recepta que conec (i que faig) porta tres ous, un iogurt, un got (el del iogurt) d'oli, dos gots de sucre, tres gots de farina i un sobre de llevat. A més a més, tenia xocolata en pols i pinyons i els hi vaig afegir. 

No sé si tothom ho fa així, jo separo les clares dels rovells i primer munto les clares, després hi afegeixo els rovells, el iogurt, el sucre, l'oli i la farina (barrejada amb el llevat). Aquesta vegada vaig separar una part de la massa per barrejar amb la xocolata en pols. 

Al motllo: primer la part de la massa amb xocolata, després la resta i, al damunt, sucre i pinyons. Forn a 180-200º (no m'hi fixo gaire), i entre 25 i 30 minuts. 

Amb més temps i menys ingredients, alguna vegada faig pa de pessic. 

123

Ja hem deixat l'abril (i els seus esmorzars) enrere.

A l'abril vaig oblidar-me de no jugar amb el menjar: vaig fer castells amb coca de vidre (casolana, un dia penjaré la recepta per si algú la vol) i vaig jugar amb els colors (perquè aquell cap de setmana el sr. Instagram proposava jugar amb els colors). 

A l'abril també vaig esmorzar amb confetti i música, i també vaig esmorzar amb la família (el que hi ha a l'última foto és compartit). 

Operacion biquini definitivament abandonada, però cada vegada m'ho passo millor imaginant-me què pensaran els veïns quan em veuen a primera hora d'un dissabte o un diumenge fent fotos dels cafès :)