135

(gairebé) Sempre se m'escapen les exposicions. Quan penso "aquesta l'he d'anar a veure" no hi torno a pensar fins que llegeixo que és l'última setmana, o l'últim dia i ja no tinc manera humana d'anar-hi. Per intentar solucionar-ho, Fa poc em vaig proposar anar a veure una (com a mínim) expo al mes i, de moment, ho estic aconseguint. El que passa és que ara arribo tard a recomanar-la però..., poc a poc. 

L'expo d'octubre, que acaba avui, és "La imatge de l'artista. Gravats antics sobre el món de l'art", a la sala d'exposicions del Centre Cultural el Casino, de Manresa. 

Com el seu nom indica, és una exposició de gravats. Aquests són de la col·lecció de Vicenç Furió, que també l'ha comissariada. Està centrada en la representació de l'art i els artistes: els seus tallers, el mercat de l'art, el col·leccionisme... 

I no es centra en la tècnica, però és una oportunitat per veure xil·lografies, aiguaforts, gravats a la manera negra... A la foto d'aquí dalt, un exemple de virtuosisme tècnic: ampliada (i a la dreta l'original) La Santa Faç de Claude Mellan. 

He tingut sort amb aquesta, que estava al costat de casa, i l'he anat a veure més d'un cop. També vaig aprofitar per anar a la conferència "L'art del gravat antic", a càrrec del mateix Vicenç Furió, que em va recordar el meu temps d'alumna (fa tant temps!).

* Més informació sobre la col·lecció: http://www.coleccionfurio.com/ Crec que no és una exposició itinerant, però si mai veieu que es tornen a exposar aquests gravats..., 100% recomanable. 

134

Pastissets de formatge (en diminutiu i plural).

Fa uns dies vaig trobar aquesta recepta i jo, que mai havia fet pastissos de formatge (però m’encanten), vaig passar pel súper i... bye bye dieta :)

La recepta original està súper ben explicada, i només he fet un parell de canvis per temes d’organització (més aviat mala organització). L’original, a l’enllaç que hi ha més amunt; la meva adaptació és aquesta:

Ingredients:

Base: 100 grams de galetes, 20 grams de sucre i 50 grams de mantega

Pastís: 350 grams de formatge philadelphia, 50 grams de formatge Mascarpone, una cullerada de farina, dos ous (si poden ser ecològics, molt millor), dues cullerades de nata per muntar i tres gotes d’aroma de vainilla

Decoració: melmelada de fruites del bosc (faig servir la de la Fageda, perquè està molt bona i perquè m’agrada la filosofia i la manera de treballar de l’empresa) i xocolata blanca

Preparació:

La base és tan senzilla que sap greu explicar-la: galeta i sucre aixafades, i barrejades amb la mantega fosa. Quan estigui, es posa a les càpsules, i cap a la nevera. 

El pastís també és molt senzill: batre els dos formatges amb el sucre i la farina, incorporar-hi els ous (primer un i després l’altre) , i afegir-hi la nata i l’aroma de vainilla, i barrejar. Treure les càpsules de la nevera, i omplir-les.

20 minuts de forn a 180º (en el meu forn) i fora.

Quan estan freds, és hora de decorar. Avui, amb la melmelada i encenalls de xocolata blanca.

Si jo he pogut..., pot fer-ho qualsevol :)

Si algú s’anima a intentar-ho:

* La vaig cagar amb les càpsules. Les volia posar dins uns motllos de silicona, però eren més petits i no ho vaig poder fer. No sé si per les càpsules que vaig utilitzar o per la pròpia densitat de la massa, es van espatxurrar i van quedar massa plans. El problema només és estètic, però hagués quedat millor d’una altra manera.

* Suposo que les mateixes proporcions serviran per un pastís gran, però crec (ja he dit que era la meva primera experiència) que així necessiten menys temps de forn.

I ara tindré un problema: m’ha quedat Mascarpone, el podria utilitzar per fer tiramisú (també seria la primera vegada), però hauria de comprar melindros. Si compro melindros, acabaré fent xocolata desfeta... 

133

La col·lecció de coses per cosir augmenta per segons. Tinc fils de tots els colors imaginables, retalls de tela, botons, cremalleres, cintes... i tanta acumulació acabarà fent-me fora de casa. 

També tinc moltíssimes claus, i sempre les porto en un estoig de plàstic, molt pràctic però que comença a fer pena. Mirant aquest estoig i el material que he dit que s'acumula, la setmana passada vaig començar a fer feina:

Ingredients:
- cremalleres de colors poc discrets (són restes de packs de colors variats)
- fils del color -o semblant- de les cremalleres (nota: un dia potser ensenyo la col·lecció de fils)
- restes d'un llençol de cotó antic (té més anys el llençol que jo)

I el que havien de ser dos estoigs/necessers van acabar sent quatre, i encara en poden sortir un parell més. M'ha anat bé per perfeccionar la tècnica de les cremalleres (tècnica apresa intentant deconstruir mentalment les que veig ben cosides, perquè youtube em fa mandra), crec que vaig pel bon camí. 

132

Jo tenia un blog, i feia coses o anava a llocs, feia fotos i les ensenyava, explicava tonteries...

I mentre penso què fer amb el blog, he tornat a cosir alguna cosa: la setmana passada, aquestes motxilles de cordill (no sé si tenen algun nom "tècnic"). 

Fa un parell d'anys vaig fer una d'aquestes motxilles per la Laia (aquesta), però creix i ha quedat petita. Em vaig animar i vaig fer-ne un parell (havien de ser dues motxilles i una bossa, però la bossa ha quedat pel camí). 

Les teles són de cotó, comprades a una botiga de barri. Em va anar bé trobar-les semblants, perquè així les bosses són diferents, però més o menys coordinades. Després d'acabar-les, he hagut d'afegir-hi snaps per tancar les butxaques, són massa grans i quedaven molt obertes, però d'això no hi ha foto :)

131

Feia temps que volia anar a la Torre Lluvià (a Manresa) però mai havia trobat el moment. Fa uns dies, amb les Visites a la Manresa Desconeguda (per la festa major), hi havia visites guiades, i vaig aprofitar-les. 

La Torre Lluvià és una construcció modernista de l'any 1896, obra d'Ignasi Oms i Ponsa, que va arribar a estar molt degradada i a punt d'enfonsar-se. L'Ajuntament de Manresa la va comprar fa uns anys, i ara s'està restaurant. 

Hi tornaré, i intentaré fer alguna foto decent de la façana principal, perquè amb la gent que hi havia, les presses..., va ser impossible.