diumenge, 25 de setembre del 2016

134

Pastissets de formatge (en diminutiu i plural).


Fa uns dies vaig trobar aquesta recepta i jo, que mai havia fet pastissos de formatge (però m’encanten), vaig passar pel súper i... bye bye dieta :)

La recepta original està súper ben explicada, i només he fet un parell de canvis per temes d’organització (més aviat mala organització). L’original, a l’enllaç que hi ha més amunt; la meva adaptació és aquesta:

Ingredients:

Base: 100 grams de galetes, 20 grams de sucre i 50 grams de mantega

Pastís: 350 grams de formatge philadelphia, 50 grams de formatge Mascarpone, una cullerada de farina, dos ous (si poden ser ecològics, molt millor), dues cullerades de nata per muntar i tres gotes d’aroma de vainilla

Decoració: melmelada de fruites del bosc (faig servir la de la Fageda, perquè està molt bona i perquè m’agrada la filosofia i la manera de treballar de l’empresa) i xocolata blanca


Preparació:

La base és tan senzilla que sap greu explicar-la: galeta i sucre aixafades, i barrejades amb la mantega fosa. Quan estigui, es posa a les càpsules, i cap a la nevera. 


El pastís també és molt senzill: batre els dos formatges amb el sucre i la farina, incorporar-hi els ous (primer un i després l’altre) , i afegir-hi la nata i l’aroma de vainilla, i barrejar. Treure les càpsules de la nevera, i omplir-les.

20 minuts de forn a 180º (en el meu forn) i fora.

Quan estan freds, és hora de decorar. Avui, amb la melmelada i encenalls de xocolata blanca.



Si jo he pogut..., pot fer-ho qualsevol :)

Si algú s’anima a intentar-ho:

* La vaig cagar amb les càpsules. Les volia posar dins uns motllos de silicona, però eren més petits i no ho vaig poder fer. No sé si per les càpsules que vaig utilitzar o per la pròpia densitat de la massa, es van espatxurrar i van quedar massa plans. El problema només és estètic, però hagués quedat millor d’una altra manera.

* Suposo que les mateixes proporcions serviran per un pastís gran, però crec (ja he dit que era la meva primera experiència) que així necessiten menys temps de forn.


I ara tindré un problema: m’ha quedat Mascarpone, el podria utilitzar per fer tiramisú (també seria la primera vegada), però hauria de comprar melindros. Si compro melindros, acabaré fent xocolata desfeta... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada