56

Dimecres o dijous, no ho recordo, vaig rebre una trucada: "(...) podràs fer una bossa per l'esmorzar de la Laia?" i vaig contestar "i tant!". Evidentment, mai n'he fet cap, i a més encara no he dut a arreglar la màquina de cosir, així que he trigat força estona en acabar-la, però ho he fet a temps perquè la Laia comenci el curs amb una bossa única.

La tela de color caqui és d'una faldilla que ja no em posava, el cordill l'he agafat d'uns pantalons vells i la butxaca és d'una tela japonesa que m'encanta i que m'havia sobrat d'una altra cosa que vaig fer.